Saturday, September 29, 2012

Thanksgiving, una festa canadenca

Just dawned on the man and I that Thanksgiving is next weekend!  Looked each other over and thought that maybe we should do something about it this year, as we so often forget, so we're going to see if the Man's rowing buddies would like to come over for a Thanksgiving lunch, Catalan time...say arrive at 2 to eat at 3?

Avui, l'Home i jo hem recordat que Thanksgiving, una festa dels Estats Units i Canada és el dilluns que ve, la de Canada, és a dir.  L'Estats Units ho fan en Novembre.  Desprès d'un moment, hem decidit de celebrar-la aquest any, que normalment, no ho fem, perquè normalment, ho oblidem.  Llavors, hem decidit de convidar els amics de remar de l'Home per un dinar de Thanksgiving, però amb horari Català, arriben a les dues per menjar a les tres.

The only problem is the rather, ahem, European size of my oven, and finding a turkey.  I'll ask the guy around the corner what he can do.  Cross your fingers.  L'únic problema que tinc és que el forn no és tan gran com els de Nord Amèrica i no estic segur com puc ficar un gall dindi a dintre, quan l'he localitzat un.  Espero que la botiga a la cantonada em pot ajudar.  Creus els dits, si us plau.

I'll have to go to BCN in search of cranberry sauce, ingredients for my mother's stuffing (and email her for the recipe) and a squash, if I can find one.  The Bouqueria should if anywhere, they claim to sell everything.  We'll see.  Hauré d'anar a BCN per la salsa de cranberry potser es diu nabiu agre?  També hauré de trobar els ingredients per el stuffing, el que posis a dintre el gall dindi quan el cuinis i una carbassa, però vull un tipus que no és gaire típica d'aquí.  espero que ho pugui trobar.  La Boqueria hauria de portar-les, diuen que venen de tot.  Mirarem.

If it is too short notice, we'll see if we can pull together a different crowd and see what happens, but the rowing crowd are a whole lot of fun and pretty casual, so that would be fantastic if we could.  Si hem aprés la decisió amb massa poca antelació, mirarem si podem trobar un altre grup d'amics, però el grup de remar són molt divertits i força informals, seria fantástic si puguin venir i em sembla que no els molestaria si els convidem amb tan poc noticia.

Followed by an obligatory walk to digest, but maybe they don't know that you're supposed to eat yourself into a stupor.  Maybe we won't tell them that part and we can skip it.  Desprès de menjar, evidentment, haurem de fer el passeig obligatori per la digestió, però els catalans no saben que hauran de menjar fins que no trobin bé.  Potser no els explicarem i no cal fer-ho.  No?

2 comments:

The Bodhi Chicklet said...

Don't forget there should be some north american style football thrown in. I always wondered how anyone could jog around a field with such a belly full of food.

oreneta said...

We never watched football with it, odd, I know, but never was a part of it for us.....